Hi havia una
vegada un príncep que es deia Oriol.
Vivia en un castell situat a la Vila de Palamós. Tenia una germana més petita,
la princesa Silvia, i una mascota, el
seu gos Joan.
Un dia va arribar un
drac a la Vila de Palamós i va començar a cremar-ho tot; els conreus,les cases
,els pous..., tot allò que trobava.
El cavaller Oriol que era molt valent i
estimava molt al seu poble li va dir:
- Moriràs
drac ferotge! Deixa el meu poble en pau!
- No
t’equivoquis sóc ms fort que tu va dir el drac.
I van començar a
lluitar . El drac va llençar una flamarada i va atrapar al cavaller Oriol i
aquest va dir :
-Oh no estic atrapat!
-Ets patètic
cavaller...
I el cavaller
contestà
- Ets molt curt de
gambals ho sabies ?
Llavors el cavaller
va saltar i va sortir del foc.
El drac va començar a
riure, i a fer un soroll ben estrany:
-Mèu, mèu, mèu.
-Ets un gat?, va dir
el cavaller Oriol tot fent burla del drac.
Llavors el cavaller
Oriol va anar a buscar a la seva germaneta per ensenyar-li aquell drac tan
covard.
Silvia i Oriol van
començar a fer voltes al voltant del drac que s’havia convertit en un gatet i
van començar a cantar la cançó del marrameu.
Silvia va tenir la
brillant idea de portar al gat-drac al castell per tal d’adoptar-lo com a
mascota.
Tan bon punt van
arribar al castell, Joan, que recordeu era el gos, els va anar a rebre a
l’entrada de la muralla que rodejava el preciós castell.
Primer, el gos, va
tenir enveja del gatet ja que tenir una nova mascota significava que ell no
seria ja mai més l’únic animal de companyia, però després el drac es va
convertir en un ocell i va sortir volant.
Els gos va ser el que
més es va alegrar ja que així no havia de compartir als seus amics amb ningú i
Oriol i Silvia van pensar que era el millor que podia haver passat.
D’aquesta
manera l’ocell-drac podia tornar a la seva cova i viure feliç per sempre més.