Hi
havia una vegada un grup de nens que no coneixien la història de L´armadura maleïda. Com eren molt
atrevits van entrar a un castell en runes. I allà es trobaren un castell amb L´armadura. Deien que qui se l’emprovava
anava a una terra plena de dracs. Com no
ho sabien se la va provar l’Arnau, el cap de grup. Al cap d’un temps, els seus
amics van quedar sorpresos al veure que desapareixia.
Van
trucar la policia perquè no el trobaven.
Al
arribar a casa dels avis els explica la història i també deien que possiblement moriria.
L’Arnau
que no sabia res en veure que tot era ple de dracs es pensà que era de mentida.
Quan
un li passa ben arran seu es va adonar que no eren falsos . Es disposà a córrer
cames ajudeu-me. Cansat de córrer, va arribar a una cova que era plena d’óssos
de persones però de sobte escoltava un plor molt agut.
Cada
passa que feia mes ho escoltava més aquell plor. Era d’una dragoneta que es
deia Dragui.
Li
preguntà què li passava. I li contesta mig plorant:
-
Es que tinc por de que em mengin perquè qui pot es menja algú
de nosaltres. I tu que fas amb l’armadura del primer home que va arribar aquí.
-
Jo només me l’he provada i he aparegut aquí -Va dir l’Arnau.
-
Deixa de renegar i treu-te-la.
-
N’hi ha un problema que no sé treure-la.
-
Doncs demà ja ho
intentarem.
Les
estrelles brillaven més que mai. Però els amics es preocupaven perquè no el
trobaven. El següent dia van provar de treure-la d’un milió de formes cap per
avall, amb aigua, amb sabó,...etc al capvespre cansats de provar i reprovar finalment
van aconseguir-ho. Però no va tornar, i li va explicar que només podia tornar
si el portal estava obert. Al següent dia amb els ossos van fer una màquina que
anava dimensió per dimensió . La provaren i funcionà. Passaren vint-i-sis
dimensions i l’última arribà a casa. El trobaren i deia:
-
Adéu Dragui sempre tindràs un lloc al meu cor.