Hi havia una vegada un drac que es deia
Verdatus, era de color verd amb taques negres, ulls de color blau i unes dents
molt afilades.
La seva amiga, que era una fada i es deia
Amor (perquè era la fada de l’amor), tenia els ulls de color mel, el seu cabell
era castany i tenia un vestit vermell amb roses de color rosa.
Les fades i els dracs eren enemics per això
l’Amor i el Verdatus es veien a estones lliures sota el del pont perquè allà no
vigilava ningú.
La nova alcaldessa del poble de les fades, va
posar la norma de que si no hi havia ningú vigilant el pont, tot el poble
aniria a la presó. Per això l’Amor i el Verdatus no es podien veure.
Una nit pel telèfon mòbil, van decidir quedar
a la sortida del poble on creien que no vigilaria ningú. Ells van anar
xino-xano fins la sortida del poble.
El pitjor es que hi havia dues fades soldats
que es van endur al Verdatus, i li van preguntar a la alcaldessa si el podien
matar, i l’alcaldessa va dir:
-Dons...I tant que si! Però jo us recomano
que li mateu amb espasa, perquè així sofrirà més.
L’alcaldessa va ser molt bruta, però com que
si no li feien cas anirien a la presó, així ho van fer. Van anar a buscar les
espases i abans de matar-lo li van pegar.
L’Amor estava pensant de com salvaria al
Verdatus:
-Em...Ja ho tinc! Aniré i pararé la tortura
que li estan fent.
L’Amor va travessar dos rius, cinc muntanyes
i deu serralades però tot això ho va fer volant, per això no es va cansar. Però
quan va arribar ja era massa tard i va dir tot plorant:
-Que esteu bojos o que? No veieu la tonteria
que heu fet?
L’Amor va anar i va donar una abraçada al Verdatus. Ella no
s’ho esperava, però com era la fada de l’amor li va retornar la vida.
L’alcaldessa en veure-ho va plorar, i va
manar que els dos pobles s’agermanaren.
