Hi havia una vegada una princesa que tenia una cua de
drac que no li agradava gens. El dia 23 d’abril era el seu aniversari i ho va
celebrar en un parc. Hi havia moltíssimes roses i en va agafar una, la va
olorar i va sortir un drac per art de màgia.
-Hola! Soc un drac màgic i em dic Jordi, et concedeixo un
desig.
La princesa ja tenia ben clar el desig:
-Vull que em treguis aquesta cua de drac.
El drac va dir unes paraules molt estranyes i... Plaf! Havia
dit malament les paraules i l’havia convertit completament en un drac.
-Desitjo ser una altre vegada una princesa!
-Ho sento, ja no et queden més desitjos.
El drac va desaparèixer i la princesa, per art de màgia,
va ser transportada al món dels dracs. En aquell món tenia família de dracs,
escola de dracs i el pitjor era que ella seguia sent un drac. A la princesa no
li agradava gens aquell món. A l’escola no tenia amics perquè no li sortia res
del que feien els dracs: treure foc, volar...
Un dia, en una
excursió de l’escola de dracs la princesa va veure unes roses molt maques, però
de totes en va veure una de maquíssima. La va intentar agafar i abans de que pogués
tocar-la va sortir una altre vegada el drac màgic, i li va dir:
- Com que ja no et queden més desitjos et deixaré tornar
al teu món si resols aquesta endevinalla:
“La saviesa està guardada,
un pot de tinta la ha escampada.
Si l’endevinalla resols,
tornaràs allà on tu vols.”
La princesa va començar a pensar, pensar i pensar fins
que al final va dir la resposta a cau d’orella al drac i... era correcta!
El drac va tornar la princesa al seu món i ella va veure
que ja no tenia la cua. Va guardar la rosa del drac màgic de record de la seva
aventura.
I vosaltres, sabeu la resposta de l’endevinalla?
