Havia
una vegada un cavaller petit que la seva mascota era un drac petit. Un dia el
cavaller petit va fer enfadar al drac petit, i com ja sabia treure foc pels
queixals ,el drac petit va anar-se’n de casa i mentre tant que s’anava, tot lo
que es trobava pel seu camí el cremava.
El
cavaller petit portava una armadura de plata i aquella armadura en comptes de
plata es va posar de color vermell i cada vegada que la toques et cremes.
El
cavaller petit va avisar la seva mare que el drac petit s’havia anat i la mare
va preguntar al cavaller petit el perquè i el cavaller petit li va dir que
l’havia fet de enrabiar. També li va explicar a la seva mare que li havia
cremat la seva única armadura. La mare li havia dit que havia de buscar al
drac, així el cavaller petit i la seva mare se’n van anar a buscar el drac. Va
passar el temps i no el van trobar. Llavors
van decidir de tornar a casa. Quan van tornar a casa estava tota embrutada i la
mare la va deixar neta. Quan havien passat deu minuts es començava a escoltar crits. Havien sortit
a veure què passava i havien vist que el seu drac començava a destruir el món. El
drac havia vist a la seva mare i el cavaller que ja s’havia fet gran com el
drac.
La
mare li va dir al drac que el cavaller sentia molt haver-lo fet enfadar .
Llavors el drac se li va apropar al cavaller i li va demanar perdó per haver
cremat la seva armadura. Finalment van fer les paus i van entrar cap a casa amb
la intenció de mai més barallar-se.
